Anna Symonová

O Jeníčkovi a Mařence
Byla, nebyla jedna maličká chaloupka. A v té chaloupce žil tatínek, maminka a jejich dvě malé děti Jeníček a Mařenka. Co ale Bůh nechtěl, maminku postihla ohavná nemoc, které podlehla. Děti tak nějaký čas žily jen s tatínkem. Fungovalo to, dokud si tatínek nenašel novou ženu, nezamiloval se a neoženil se s ní. Macecha Jeníčka a Mařenky byla skvělá, měla je moc ráda a brala je jako vlastní. Bohužel, po oženění tatínek ztratil k dětem vztah a chtěl zůstat s jeho novou manželku sám. Děti poslal k ježibabě k perníkové chaloupce. Jeho nová manželka o tom neměla ani ponětí. Jejich pohřešování si vysvětlovala tím, že se prostě ztratily v lese. Když děti spatřily perníkovou chaloupku celou z perníku, neodolaly a vrhly se na perník. Ježibaba si povšimla, že jí někdo okusuje chaloupku a tak vyběhla ven a volala: "Kdo to jí můj perníček?“. Jeníček zachoval chladnou hlavu a odpověděl jí: "To nic, to jenom větříček!“. Takhle se to opakovalo nejméně třikrát, ale nakonec naneštěstí ježibaba děti dopadla a zavřela do klece. Rozhodla se, že si je vykrmí a až budou tlusté na tři prsty, dá je do pece a sní je. Když si myslela, že děti dostatečně vykrmila, rozhodla se, že je pustí, posadí na lopatu a šoupne do pece. Děti byly ale chytré a dělaly, že vůbec nerozumí, jak to ježibaba s nimi myslí, jak si mají sednout na lopatu. Rozhodli se, že jí přesvědčí, ať jim to ukáže a posadí se na lopatu sama, aby věděly, jak to mají dělat. Když se ježibaba posadila na lopatu, děti jí v tom šuply do trouby a zavřeli za ní. Děti vzaly nohy na ramena a utíkaly domů, co to dalo. Když doběhly domů do chaloupky, jejich nová maminka je přivítala s otevřenou náručí a slzami v očích, protože tak moc jí děti chyběly. I tatínek si uvědomil, co provedl a napravil to. A pokud neumřeli, žijí až doteď šťastně a spokojeně.



[VALENCIÀ]

Sobre Hänsel i Gretel
Hi havia una vegada una cabana xicoteta. I en aquesta casa vivia el pare, la mare i els seus dos fills xicotets, Hänsel i Gretel. Però Déu volia que la mare patira una forta malaltia i va morir. Els nens van viure durant algun temps sols amb el pare. Va funcionar, fins que aquest va trobar una nova esposa, es va enamorar i es va casar amb ella. La madrastra de Hansel i Gretel era genial. Ella se’ls estimava i tractava com si fossin seus. Malauradament, el pare va perdre relació amb els nens i volia quedar-se sols amb la seva nova esposa. Els nens foren enviats a la casa de pa de gingebre de la bruixa. La seva nova esposa no tenia ni idea d’això i simplement pensava que s'havien perdut al bosc. Quan els nens van veure pa de gingebre a la casa, no van poder resistir, ni vèncer la temptació. La bruixa es va adonar que algú es menjava la cabana i així va sortir corrent i va cridar: "Qui es menja el meu pa de gingebre?". Hänsel va mantenir el cap fred i li va dir: "No és res, tan sols el vent". Així és com es va repetir almenys tres vegades, però lamentablement els xiquets es van estavellar i la bruixa els va tancar a la gàbia. Ella va decidir engreixar-los fins que estiguessin ben grossos per posar-los al forn i menjar-se’ls. Quan creia que estaven suficientment grossos, va decidir rostir-los amb una pala i fer-los al forn. Però els nens eren intel·ligents i van entendre el que la bruixa pensava fer amb ells quan els va seure a la pala. Així, van decidir convèncer-la per fer cuinar-ho tot al mateix calder. Quan la bruixa es va asseure en una pala, els xiquets s’amagaren darrere d'ella. Després van córrer tot el que van poder cap a casa. Quan van arribar, la seva nova mare els va donar la benvinguda amb els braços oberts i llàgrimes als ulls, ja que havien estat desapareguts. El pare es va adonar del que havia fet, així que no tornaria a passar. I si no han mort, viuen ara, feliços i satisfets.



[ESPAÑOL]

Sobre Hansel y Gretel
Había una vez una cabaña pequeña. Y en esta casa vivía el padre, la madre y sus dos hijos pequeños Hansel y Gretel. Pero Dios quiso que la madre sufriera una horrible enfermedad, y así murió. Los niños vivieron durante algún tiempo sólo con el padre. Funcionó, hasta que éste encontró una nueva esposa, se enamoró y se casó con ella. La madrastra de Hánsel y Grétel era genial. Ella les amaba y trataba como si fueran suyos. Desgraciadamente, el padre perdió relación con los niños y quería quedarse solo con su nueva esposa y envió a los niños a la casa de pan de jengibre de la bruja. Su nueva esposa no tenía ni idea de esto y simplemente pensaba que se habían perdido en el bosque. Cuando los niños vieron pan de jengibre en la casa, no pudieron resistirse, ni vencer la tentación. La bruja se dio cuenta de que alguien se comía la cabaña y así salió corriendo y gritó: "¿Quién se come mi pan de jengibre?". Hansel mantuvo la cabeza fría y le dijo: "No es nada, es sólo el viento". Así es como se repitió al menos tres veces, pero lamentablemente los niños se estrellaron y la bruja les encerró en la jaula. Ella decidió engordarlos hasta que estuvieran bien gordos para cocinarlos en el horno. Cuando creía que estaban suficientemente gorditos, decidió asarlos con una pala y hornearlos. Pero los niños eran inteligentes y entendían lo que la bruja pensaba hacer con ellos cuando los sentara en la pala. Así, decidieron convencerla para cocinarlo todo en el mismo cubo. Cuando la bruja se sentó en una pala, los niños se escondieron detrás de ella, después corrieron todo lo que pudieron a casa. Cuando llegaron, su nueva madre les dio la bienvenida con los brazos abiertos y lágrimas en los ojos, ya que habían estado desaparecidos. El padre se dio cuenta de lo que había hecho así que no volvería a pasar. Y si no han muerto, viven ahora, felices y satisfechos.